Les vides de Jorge Semprún

La vida de Jorge Semprún és, en si mateixa, una gran novel·la travessada pels avatars de la història. Exiliat republicà, membre de la Resistència francesa, deportat a un camp de concentració nazi, dirigent comunista, agent clandestí antifranquista, novel·lista consagrat, guionista d’èxit, ministre de cultura a Espanya, europeista de referència, militant de la memòria... Totes aquestes vides en una de sola configuren el llarg viatge de Jorge Semprún. Una travessia amb girs continus, no sempre previstos, amb aparicions i desaparicions, en la qual la resistència és una forma radical de compromís.

Jorge Semprún Maura (Madrid, 1923 – Paris, 2011) va ser un d'intel·lectuals europeus més influents de la segona meitat del segle XX. Per la seva vida i obra singulars, es constitueix en protagonista i testimoni dels avatars principals del seu temps. Semprún va néixer a Madrid el desembre del 1923 al si d'una família de l'alta burgesia, rellevant en la política i la cultura espanyola. La seva mare, Susana Maura, morta prematurament el 1934, era filla d'Antonio Maura, cinc vegades cap de govern i president de la Reial Acadèmia Espanyola. El pare, José María Semprún Gurrea, era advocat, professor de Dret a la Universitat Central i polític conservador al servei de la República des de 1931.

Exiliat amb la seva família al començament de la guerra civil espanyola, combatent a la resistència antinazi, detingut i deportat al camp de Buchenwald (Turíngia, Alemanya), aquestes experiències juvenils van marcar profundament el seu destí. Després de la fi de la Segona Guerra Mundial, es va afiliar al Partit Comunista Espanyol (PCE) a l'exili. Militant actiu el 1953, va ser enviat com a agent clandestí a Espanya sota diverses identitats amb l'objectiu d'organitzar la lluita antifranquista des de l'interior. Membre de l'executiva del PCE, amb els anys es va anar distanciant ideològicament de les tesis defensades pel Buró Polític i els seus màxims representants, fins al punt que, juntament amb Fernando Claudín, van ser expulsats del partit el 1964.

Després d'abandonar el PCE, Jorge Semprún es va bolcar en la gran passió, l'escriptura. Des d'aquells anys la seva abundant obra literària i cinematogràfica, en francès (secundàriament en espanyol), es constitueix en una reflexió i revisió crítica de les experiències del passat, com una veu que va il·luminar els seus contemporanis europeus davant dels abismes dels totalitarismes del segle XX, alhora que els va animar a prosseguir els combats per la justícia i la llibertat en el marc del sistema democràtic. El 1988 va tornar a la política com a ministre de Cultura del govern socialista de Felipe González. Els darrers anys de la seva vida va ser un defensor de l'europeisme i de la necessitat de construir una memòria comuna. Va morir a París el 7 de juny de 2011.