L'exposició

L’any 1963, amb quaranta anys, Jorge Semprún irromp en el panorama literari francès amb la seva primera novel·la, Le grand voyage [El llarg viatge]. En aquesta obra, l’autor s’enfronta a les seves vivències durant el viatge com a deportat al camp de concentració de Buchenwald, records dels quals, durant molt de temps, havia intentat evadir-se com a únic mode de supervivència.

La novel·la és guardonada amb el premi Formentor, un dels reconeixements literaris més importants de l’època. L’obra es publica en tretze idiomes i impulsa la carrera internacional de l’autor. El règim franquista rep amb indignació la distinció, per la condició d’exiliat republicà i dirigent comunista en actiu de Jorge Semprún i promou una campanya de descrèdit a través de la premsa oficial, fins censurar l’obra. El llibre no es publicarà a Espanya fins a 1976.

La identitat literària, política i intel·lectual de Jorge Semprún té el seu nucli fundador en els esdeveniments viscuts entre 1936 i 1945. En menys de deu anys, tot i la seva joventut, Semprún assumeix la condició d’exiliat, resistent, deportat i supervivent. Totes aquestes experiències, totes aquestes identitats, són la base de la seva producció literària posterior i són determinants en la construcció del seu pensament i la seva acció política. Sens dubte, la més decisiva de totes és l’experiència com a presoner al camp de concentració de Buchenwald. Allà Semprún hi coneix la pitjor versió de l’ésser humà, el mal absolut, i és testimoni d’actes que l’afligiran “durant els llargs anys de la memòria”. Ara bé, juntament amb el patiment, també descobreix la solidaritat i la fraternitat.

Buchenwald també és el lloc de la reafirmació de les seves conviccions europeistes i del seu compromís intel·lectual i polític.

En els seus temps de militància clandestina al Partit Comunista d’Espanya (PCE), Semprún assumeix diverses identitats. És, alhora i consecutivament, Jacques Grador, Federico Artigas, Agustín Larrea, Rafael Bustamante, Camille Salagnac i Federico Sánchez. Aquesta multiplicitat ens revela l’essència de la vida en clandestinitat durant els anys de la dictadura franquista. Per activar la resistència interior i eludir la persecució, és necessari ser un altre constantment i així encendre el focus d’agitació. Aquesta clandestinitat en primera línia li permet disposar d’una informació que, amb el pas del temps, i a la vista de l’absència dels resultats esperats, el porta a dissentir davant les posicions de la direcció del partit. Les diferències aniran en augment i culminaran amb la seva expulsió, en una sessió sumària de la qual es conserva un testimoni sonor revelador.

Poques vegades a la història del cinema un guionista adquireix un paper tan determinant com Jorge Semprún. Gran part dels seus guions tracen un retrat imperdurable de la capacitat del cinema com a artefacte d’intervenció política. Escriu La guerre est finie [La guerra s’ha acabat, 1966], per a Alain Resnais de ressonàncies autobiogràfiques, i Stavisky (1974). De la seva col·laboració amb el cineasta grec Costa-Gavras sorgeixen tres clàssics de la denúncia a través del cinema: Z (1969), L’aveu [La confessió, 1970] i Section spéciale [Secció especial, 1975].

Jorge Semprún firma quinze projectes com a guionista entre 1966 i 1997. És nominat dues vegades als premis Oscar a la categoria de millor guió, per les pel·lícules La guerre est finie i Z. Al llarg de la seva vida, van ser moltes les històries que va voler portar al cinema, però no sempre va ser possible. Al seu arxiu personal, atresorat a la Bibliothèque littéraire Jacques-Doucet a París, es conserven diversos guions inèdits.

La publicació de Le grand voyage (1963) coincideix amb l’inici de l’abandonament de la seva vida com a militant i dirigent comunista per donar pas a una nova etapa, la d’escriptor en plenitud. Semprún manté el francès com a llengua vehicular en les seves creacions, i només en tres ocasions escriu l’original en espanyol.

El 1994 publica la seva novel·la més aclamada, L’écriture ou la vie [La escriptura o la vida], un assaig autobiogràfic, on teoritza sobre els límits de la ficció narrativa i la veritat literària. Segons Semprún, només l’artifici possibilita en el lector un imaginari sobre allò inenarrable.

La forta convicció europea de Semprún té l’origen a Buchenwald. Per a ell, la idea d’Europa només és possible si existeix la voluntat comuna de defensar els valors i principis de la raó democràtica, de compartir un ideari en l’espai ampli de drets de drets i llibertats, plural i laic. Semprún diu, “Europa funcionarà de debò quan es trobi la dialèctica entre diversitat i unitat. Que pugui ser tan important escriure en txec o en català, llengües minoritàries, però amb una història, una riquesa, una diversitat que aportena Europa tant com el francès o el castellà”.

Jorge Semprún Maura mor a París el 7 de juny de 2011.

OrganitzenSalto de línea Ministerio de Cultura. Dirección General de Patrimonio Cultural y Bellas ArtesSalto de línea Acción Cultural Española (AC/E)

ComissariaSalto de línea Tània Balló Colell

Assessoria científicaSalto de línea Felipe NietoSalto de línea CoordinacióSalto de línea Alma GuerraSalto de línea Mafalda RodríguezSalto de línea Alejandro Silva

Disseny museogràficSalto de línea Espai e

Disseny gràficSalto de línea Lali Almonacid i Marta Llinàs

Registre i conservacióSalto de línea Joaquín García Porcar

Coordinació i producció audiovisualSalto de línea Sandra Ruesga

Càmera i postproducció d’imatgeSalto de línea Cristina Pérez

MuntatgeSalto de línea Grop Esposiciones i Museografia

TransportSalto de línea Feltrero División Arte

AssegurancesSalto de línea One Underwriting/Axa XL

TraduccionsSalto de línea Nuria Rodríguez Riestra (de l’espanyol a l’anglès)Salto de línea Núria Farràs (català: correció i traducció)

© de les imatges:Salto de línea © Suzanne NagySalto de línea © Isolde OhlbaumSalto de línea © VEGAP. Madrid, 2024Salto de línea Salto de línea Crèdits fotogràficsSalto de línea Archive. Collège de FranceSalto de línea Archivo histórico del Partido Comunista de España (AHPCE)Salto de línea Arolsen Archives - International Center on Nazi Persecution, Bad ArolsenSalto de línea Biblioteca Universidad Las Palmas de Gran CanariaSalto de línea Cinémathèque françaiseSalto de línea Carlos FreireSalto de línea Família CadierSalto de línea Fundació Neus CatalàSalto de línea Hemeroteca ABCSalto de línea Hemeroteca Il MessaggeroSalto de línea Hemeroteca La VanguardiaSalto de línea Isolde OhlbaumSalto de línea Lee Miller Archives, Gran BretanyaSalto de línea Neue FilmKunst, Walter KirchnerSalto de línea Pablo LinésSalto de línea Politisches Archiv des Auswärtigen Amts, BerlínSalto de línea Société des Amis du Centre d’ÉtudesSalto de línea SociologiquesSalto de línea Suzanne Nagy

S’han fet totes les gestions possibles per a identificar als propietaris dels drets d’autor.

AgraïmentsSalto de línea Aquesta exposició temporal ha estat possible gràcies al treball de tots els equips de les dues institucions organitzadores.

El Ministerio de Cultura i Acción Cultural Española volen expressar el seu més sincer agraïment, en primer lloc, a Dominique Landman per la seva col·laboració en el projecte i a la Bibliothèque littéraire Jacques Doucet, que acull el fons de Semprún per la seva generosa dedicació i préstec. Estenem el nostre agraïment a totes aquelles institucions prestadores sense la participació de les quals aquesta exposició no hagués estat possible, així com a aquells que han col·laborat en el projecte.Salto de línea Salto de línea Institucions prestadoresSalto de línea Archivo General de la Administración, MadridSalto de línea Archivo Histórico Nacional, MadridSalto de línea Archivo histórico del Partido Comunista de España (AHPCE)Salto de línea Biblioteca de CatalunyaSalto de línea Bibliothèque littéraire Jacques Doucet, ParísSalto de línea Centro Documental de la Memoria Histórica, SalamancaSalto de línea Cinémathèque française, ParísSalto de línea Col·lecció M. Dominique Landman, ParísSalto de línea Fundación Antonio MauraSalto de línea Office Français de Protection des Réfugiés et Apatrides (OFPRA), ParísSalto de línea Radiodiffusion Télévision Française (RTF)Salto de línea RTVE

Institucions i persones que han col·laborat en el projecteSalto de línea Jordi BallóSalto de línea Biblioteca Instituto Cervantes, ParísSalto de línea Odette CampilloSalto de línea Jordi CostaSalto de línea Philippe ChareyneSalto de línea Raúl DíezSalto de línea Editorial GallimardSalto de línea Filmoteca EspañolaSalto de línea GaumontSalto de línea Ángeles González SindeSalto de línea INA: Institut national de l’audiovisuel Institut Mémoires de l’éditionSalto de línea contemporaine, Abbaye d’ArdenneSalto de línea Archivo General del Ministerio del Interior Ministère des armées. Secrétariat general pour l’administration.Salto de línea Centre historique des archivesSalto de línea Paula MorenoSalto de línea Xavier PlaSalto de línea Bruno PodalydesSalto de línea Esteve RiambauSalto de línea Albert SoléSalto de línea Carlos Ubé