Poques vegades a la història del cinema un guionista adquireix un paper tan determinant com Jorge Semprún. Gran part dels seus guions tracen un retrat imperdurable de la capacitat del cinema com a artefacte d’intervenció política.
Escriu La guerre est finie [La guerra s’ha acabat, 1966], per a Alain Resnais de ressonàncies autobiogràfiques, i Stavisky (1974). De la seva col·laboració amb el cineasta grec Costa-Gavras sorgeixen tres clàssics de la denúncia a través del cinema: Z (1969), L’aveu [La confessió, 1970] i Section spéciale [Secció especial, 1975].
Jorge Semprún firma quinze projectes com a guionista entre 1966 i 1997. És nominat dues vegades als premis Oscar a la categoria de millor guió, per les pel·lícules La guerre est finie i Z.
Al llarg de la seva vida, van ser moltes les històries que va voler portar al cinema, però no sempre va ser possible. Al seu arxiu personal, atresorat a la Bibliothèque littéraire Jacques-Doucet a París, es conserven diversos guions inèdits.