L’any 1963, amb quaranta anys, Jorge Semprún irromp en el panorama literari francès amb la seva primera novel·la, Le grand voyage [El llarg viatge]. En aquesta obra, l’autor s’enfronta a les seves vivències durant el viatge com a deportat al camp de concentració de Buchenwald, records dels quals, durant molt de temps, havia intentat evadir-se com a únic mode de supervivència.
La novel·la és guardonada amb el premi Formentor, un dels reconeixements literaris més importants de l’època. L’obra es publica en tretze idiomes i impulsa la carrera internacional de l’autor. El règim franquista rep amb indignació la distinció, per la condició d’exiliat republicà i dirigent comunista en actiu de Jorge Semprún i promou una campanya de descrèdit a través de la premsa oficial, fins censurar l’obra. El llibre no es publicarà a Espanya fins a 1976.