Al juliol de 1988, Javier Solana, que ocupa el càrrec de ministre de Cultura, truca a Jorge Semprún per comunicarli la intenció de Felipe González de proposar-li ser el proper responsable de la cartera de cultura. Semprún accepta el càrrec.
Són anys de gran efervescència cultural. Durant el seu mandat s’impulsen acords importants: els primers pactes de préstec d’obres de la col·lecció Thyssen, les negociacions sobre el llegat de Dalí i la inauguració del cinema Doré com a seu de la Filmoteca Espanyola. No obstant això, també van ser uns anys complexos, amb moments no exempts de polèmica, que van acabar forçant la seva dimissió com a ministre al març de 1991.