A la Resistència contra el nazisme

L’1 d’agost de 1943, amb 19 anys, Semprún s’uneix a la resistència contra el nazisme. Assumeix una nova identitat, Gérard Sorel, i s’incorpora al grup armat Jean-Marie Action, associat a la xarxa anglesa Buckmaster, que actua a la zona de la Borgonya. Segons la documentació d’aquest període, Semprún actua al grup de parachutage et sabotage [paracaigudisme i sabotatge].

La seva activitat es veu truncada el 8 d’octubre de 1943 quan és detingut per la Gestapo a la casa de la també resistent Irène Chiot, a Joigny. Ambdós són traslladats a la presó d’Auxerre, on són interrogats i torturats durant diversos mesos. Quan José María Semprún rep la notícia de la detenció del seu fill, intenta per tots els mitjans que sigui alliberat. Contacta amb l’ambaixador espanyol a París, Luis de Lequerica, i li demana que intervingui davant les autoritats nazis. Malgrat les gestions diplomàtiques, la Gestapo no cedeix i Jorge Semprún és deportat.