Sortir de Buchenwald, tornar a Buchenwald

La identitat literària, política i intel·lectual de Jorge Semprún té el seu nucli fundador en els esdeveniments viscuts entre 1936 i 1945. En menys de deu anys, tot i la seva joventut, Semprún assumeix la condició d’exiliat, resistent, deportat i supervivent. Totes aquestes experiències, totes aquestes identitats, són la base de la seva producció literària posterior i són determinants en la construcció del seu pensament i la seva acció política.

Sens dubte, la més decisiva de totes és l’experiència com a presoner al camp de concentració de Buchenwald. Allà Semprún hi coneix la pitjor versió de l’ésser humà, el mal absolut, i és testimoni d’actes que l’afligiran “durant els llargs anys de la memòria”. Ara bé, juntament amb el patiment, també descobreix la solidaritat i la fraternitat. Buchenwald també és el lloc de la reafirmació de les seves conviccions europeistes i del seu compromís intel·lectual i polític.

L'abril del 2010, Semprún va tornar a aquell lloc amb motiu del 65è aniversari de l'alliberament del camp.

Transcripción del discurso de Jorge Semprún en Buchenwald. ​